QUÈ ENS DESCONCERTA?

QUÈ ENS DESCONCERTA?
1- La possible relació entre José Ramón Bauzá, Jorge Campos y Mario Conde.
2- Amb l'excusa de la vaga de docents, el pas d'alumnes de l'ensenyament públic a l'ensenyament concertat, sense respectar la llista despera existent.
3- Que la Conselleria ens proposi negociació i el president ens amenaci amb sancions pels mateixos fets que s'estan negociant.
4- La palesa voluntat del nostre propi Govern per tal de convertir-nos en agents actius i còmplices de la progressiva desaparició pública de la nostra llengua i cultura.
5- Que, en anar pel carrer amb la camiseta verda, alguns dels nostres companys hagin estat insultats.
6- Que davant d'una situació difícil, complicada i molt mala de gestionar, el Govern col·loqui al capdavant de la Conselleria una persona, el mèrit de la qual és el total desconeixement del món educatiu.
7- Les cada vegada més evidents mostres de manca desperit democràtic i les actituds autoritàries, a vegades arribant a la coacció directa o encoberta, per part de directors i d'equips directius de certes escoles en relació als seus equips docents.
8- Que el consell més estès i popular que regalen els directors i directores de moltes escoles concertades sigui el del silenci i el de donar l'esquena a les demandes socials.
9- Que s'estigui plantejant concertar escoles que segreguen en funció del sexe dels alumnes.
10- Que en anar a negociar amb el sector educatiu en vaga, en lloc de treballar per aconseguir una ràpida solució del conflicte, el Govern plantegi un absurd calendari de negociació, deixant al descobert, sense cap pudor, la seva clara intenció de no negociar res.
11- Que el Govern justifiqui les seves decisions en matèria d'educació, de llengua i de cultura utilitzant un argumentari i un sistema de pensament i de raonament impregnat d'incultura i d'analfabetisme, i que faria vergonya, fins i tot, a l'alumne més poc informat de la classe.
12- Que les pràctiques habituals del partit actual en el Govern facin aquesta pudor de totalitarisme antidemocràtic.
13- Que els mecanismes de defensa psicològica propis de la Projecció siguin tan evidents (i tan tramposos i perillosos) en aquesta extrema dreta que ens governa.
14- L'apropiació del vocabulari liberal democràtic per justificar polítiques dictatorials desperit i objectius antidemocràtics.
15- Que el nostre Govern tanqui els ulls a la fractura social que ell mateix està provocant.
16- La sensació que aquesta fractura social està massa ben planificada ja que afavoreix de forma clara els interessos polítics i ideològics de les elits que ens governen, i que forma part d'una estratègia injusta de canvi de model social, el resultat del qual ja s'està materialitzant: un sector cada vegada més ric i poderós i una massa social cada cop més pobra, endeutada, i allunyada de qualsevol tipus de protecció i de garantia de respecte als drets socials i a la xarxa d'atenció pública.
17- La manca de consciència que l'escola concertada forma part del sistema d'educació pública.
18- Que les pròpies titularitats de les escoles concertades no siguin les primeres a manifestar-se clarament en contra de la llei de símbols (tota una declaració de principis antidemocràtics)
19- La semblança dels missatges que hem rebut bona part dels docents de l'escola concertada enviats pels diferents equips directius en relació al nostre posicionament enfront  la vaga i sobre l'absència de connotació política, cultural, lingüística i moral en el nostre discurs com a mestres. Què som per a ells els professors? Esclaus? Màquines sense cervell?
20- El missatge recurrent que, durant molts d'anys les titularitats de les escoles concertades han defensat i que s'ha reflectit en un sistema de treball i de relació laboral  implantat amb la convicció que l'escola, a partir d'un determinat moment, passava a ser considerada una empresa i els seus directors uns gerents.
21- Que el president del Govern es reuneixi amb el Círculo Balear per tal de visualitzar públicament el seu treball en matèria lingüística i rebutgi la intervenció de la Universitat de les Illes Balears (una obligació reflectida en el nostre Estatut dAutonomia). El Govern consulta l'ignorant i menysprea el savi i el científic.
22- Que el president, per minimitzar els efectes de la vaga de docents, accepti la negociació i després, un cop iniciades les classes amb normalitat, repeteixi una vegada i un a altra que el seu govern no renunciarà, de cap manera, a l'aplicació immediata del TIL. Si és així, per què envia emissaris a negociar el que ell mateix defineix amb la paraula irrenunciable, humiliant d'aquesta manera tota la comunitat educativa?