L'aprenentatge lingüístic té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats bàsiques per a la comunicació. Aquestes capacitats són les d'escoltar, parlar, llegir i escriure. Tasca complexa, delicada i apassionant.
El treball escolar en la mateixa llengua iguala a tots els alumnes. Si aquesta és el català, permet que tots els infants, catalano i castellanoparlants, aprenguin les destresses comunicatives i, alhora, l'idioma. Quan el castellà s'incorpora a l'aprenentatge, aquestes capacitats comunicatives (que ja s'han après) es treballen també amb la segona llengua i els alumnes poden esdevenir competents en ambdues. Al llarg d'aquest procés s'hi incorporen matèries diverses, així com una tercera llengua. Però no serà fins haver aconseguit la competència lingüística amb les dues llengües d'ús habitual, català i castellà, que tindrà sentit incorporar el treball de comunicació amb una tercera llengua. Aquesta tasca explicada així d'aviat requereix esment, amabilitat i, sobretot, temps. Al final de l'etapa obligatòria d'Educació Infantil-Primària podem considerar l'objectiu assolit.
L'escola actual, abans del TIL, ja té establert els criteris i continguts de l'aprenentatge d'una tercera llengua. En tot cas, si es considera que el rendiment dels alumnes no és l'adequat, les metodologies i els recursos addicionals poden millorar les expectatives. Per això calen aquests elements: professorat preparat, recursos audiovisuals, materials específics, ajudes individualitzades... I, sobretot, respecte per a la professió.
Quan els continguts estan ordenats, els criteris són raonables i el rendiment de l'alumne és el que veritablement importa, la preocupació del docent es centra en la forma d'enllaçar el que s'ensenya amb l'estil d'aprenentatge de l'alumne. I fins ara, aquesta era la nostra preocupació essencial.
Des del curs passat tot ha canviat. L'escola ha quedat en mans dels prejudicis dels nostres governants i, en el seu aspecte més dur, dels representants de la Conselleria d'Educació. Com a docents sentim que l'esment, l'amabilitat, la consideració del temps i del respecte han estat arraconats.
En canvi, es desordenen els aprenentatges, es segreguen els alumnes per comunitats lingüístiques, es menysté la llengua pròpia, s'ignora l'experiència i la veu dels docents i s'amenaça amb expedients. Perquè es pretén posar l'escola al servei d'interessos immediats del poder polític actual. Veiem-ne algunes intervencions:
MODIFICACIÓ DEL FACTOR TEMPS. S'acceleren els temps. La seqüenciació temporal dels continguts a través dels tres trams educatius (Ed. Infantil- Primària-ESO) dura tretze anys i, en cas d'alumnes amb dificultats, pot durar fins a setze anys. El temps polític es mesura pels quatre anys que dura una legislatura, per això hi ha presses en la implantació encara que siguin contràries al procés evolutiu dels alumnes.
MINORITZACIÓ DE LA LLENGUA I CULTURA PRÒPIES. Es resta importància a l'aprenentatge en català. Per què s'ha de prioritzar la llengua pròpia de les Balears si la majoria dels defensors de l'actual TIL ni tan sols la parlen?
INCORPORACIÓ D'UNA VISIÓ CLASSISTA A LES AULES. S'assegura que una llengua estrangera es pot aprendre sense dotació de recursos i en dos dies. Si de forma personal i privada no es milloren els recursos la competència lingüística, no és assolible, i els alumnes que no hi tenen accés en queden exclosos.
INSTAURACIÓ DE L'ENGANY. Si no hi ha professors a bastament per ensenyar en anglès, s'ensenya en castellà. L'aprenentatge de l'anglès tampoc importa tant, això sí, s'asseguren més hores en castellà en les matèries que fins ara s'impartien en català, tan a Educació Primària com a ESO.
Per aplicar un projecte educatiu, cal estar convençut de la bondat del seu propòsit i posar-hi intenció per l'èxit dels resultats. Els docents hem explicat que no tenim ni convicció ni intenció, i que no ens poden obligar a renunciar a la lleialtat per la professió i l'experiència. Sabem que una bona educació i uns aprenentatges amb significat requereixen seqüenciació, temps, individualització i molta dedicació. Ho necessitam explicar. Per això, DIALOGAR és el que encara ara els docents estam esperant de les persones que haurien de vetllar per una educació per a tothom i de qualitat.
Assemblea de Docents DesConcertats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada