dilluns, 4 de juliol del 2016

AVALUACIÓ ANY ESCOLAR DESCONCERTAT 2015-16



BENVOLGUTS COMPANYS I COMPANYES,
Ha arribat el final de curs i és l’hora d’avaluar i fer la memòria de l’any escolar 2015-2016, que inauguràrem amb tota la il·lusió dels canvis en la Conselleria d’Educació.
Veníem d’anys de lluita contra les imposicions i les retallades, i semblava una oportunitat d’or per encetar el tan desitjat camí del diàleg.
Esperàvem una aposta clara de futur i el respecte a la comunitat educativa. Pensàvem que aquest camí ens duria a paralitzar la implantació de la LOMCE, derogar el TIL, la Llei de Símbols i fer una aposta pressupostària decidida per la qualitat del sistema educatiu.
Volíem estabilitat, recuperar la dignitat i construir a partir del consens. Teníem bones bases: el protagonisme que l’educació havia guanyat en el debat social i polític, i el procés d’Illes per un Pacte, que el Govern rebria i es comprometria a què constituís un full de ruta (recordem que el Pacte marca l’objectiu d’increment de despesa en Educació, apropant-nos a la mitjana europea i mirant cap al 8%)…
Però vegem què ha passat realment:
LOMCE
Malgrat la postura de la nova Administració contrària a la LOMCE i el seu compromís de “minimitzar-ne” els efectes, aquesta llei, imposada i, des del nostre punt de vista, lesiva, continua a les aules. Cada dia podem observar les seves conseqüències, no només laborals (pèrdua de llocs de feina), sinó també en tot allò  que es deriva de l’aplicació d’una concepció de l’educació basada en la competitivitat i la mercantilització. Aquests són  els valors que, per llei, hem de  trametre  als nostres alumnes, als ciutadans i ciutadanes del futur . Així doncs, malauradament, la llei ha continuat el seu camí, s’ha obert pas a les nostres aules. I continua vigent la preocupació per les seves repercusions en els ensenyaments artístics, les humanitats, la filosofia, les llengües oficials, entre d’altres coses.
A més, s’ha de fer menció d’una qüestió pràctica especialment delicada: A dia d’avui, l’alumnat que el curs que ve ha de fer 2n de batxillerat  encara no sap com es farà la revàlida…
MODEL LINGÜÍSTIC
Sí, es derogaren el TIL i la Llei de Símbols (nascuda, més enllà d’excuses, per reprimir la defensa de la llengua catalana des del món educatiu). I sorgí una proposta de tractament de llengües, que curiosament s’anuncià sense haver passat per un procés de debat seriós.
Quant a la llengua anglesa, a partir del curs vinent, la Conselleria aposta per fer desdoblaments per tal de millorar-ne les competències, cosa en principi molt sensata, però  sembla que als centres concertats aquests desdoblaments s’hauran de fer a costa de la supressió d’hores de suport i, fins i tot, de la pèrdua de llocs de feina, ja que la mesura no s’acompanya de CAP increment en la dotació d’hores als centres.  
Ens sembla urgent que es faci un replantejament d’aquest tema,  perquè és obvi que no es pot reforçar la llengua anglesa a costa de la qualitat del conjunt de la resta de matèries.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Era un dels punts que ens dugueren a la vaga i que, en el cas dels centres concertats, representa un greuge comparatiu històric en relació a les dotacions del sistema públic (on, d’altra banda, se’ns informa que la situación tampoc no és l’adient). Si més no, el nou sistema no ha contribuït a pal·liar les mancances, i ens consten casos on més aviat ha estat al contrari, la redistribució dels recursos ha portat com a conseqüència la impossibilitat d’atendre les necessitats de manera adequada. A més de contribuir a la precarietat laboral dels professionals responsables.
Sorprèn que, a dia d’avui, una Administració de caire progressista  no hagi prioritzat aquesta qüestió tan important per a l’equitat i la igualdat d’oportunitats de tot l’alumnat.
ACORD DE MILLORA I ENDARRERIMENTS
Si els docents de l’ensenyament concertat patiren en el  seu dia les retallades per partida doble, havent d’assumir, d’una banda, la Reforma Laboral i, d’altra banda,  la supressió de la paga extraordinària i la suspensió de l’Acord de Millora del 2008, no han gaudit, en canvi, de la mateixa diligència a l’hora de recuperar els seus drets.  Al retard en la recuperació de tot el retingut per part de l’Administració, hi hem d’afegir els efectes de la Reforma Laboral, amb major precarietat dels llocs de feina, contractes parcials, etc. A  més del que ha suposat  l’endarreriment de la signatura del darrer Conveni,  amb un deute de les actualitzacions salarials corresponents, que coincidí temporalment amb les repercursions del Decret de mesures urgents. Tot plegat, va fer que el col·lectiu esdevengués, i esdevengui encara, una especial víctima de  les conseqüències de la crisi.
L’esperança vengué de la mà del començament del pagament dels deutes i de la signatura de l’Acord de Millora (2016), que calendaritzava, entre d’altres coses, encara que a llarg termini, l’equiparació salarial i el sexenni. Però la confiança en l’actual administració es trenca quan, recent signat l’Acord, ja ha passat per successius incompliments. I no només endarrerint els pagaments, sinó també, i el que és més greu, no pagant directament determinades quantitats, que a dia d’avui no sabem si podrem recuperar mai…
I de la confiança trencada passam directament a sentir-nos maltractats, quan no se’ns apliquen mesures com la reducció d’hores per al curs vinent (amb l’inconvenient que sí s’apliquen a l’alumnat i tenen repercusions negatives en les jornades dels treballadors), ni recuperam el percentatge pactat de la paga extraordinària retinguda, quan sí es fa el reintegrament als companys del sector públic (val a dir que ens alegram pels nostres col·legues).
Així, actualment, i malgrat el tarannà dialogant i  les bones paraules de l’actual equip de Conselleria, sentim que només som tractats com a professionals que imparteixen un servei públic a l’hora de controlar la nostra feina o d’aplicar retallades. I, en canvi, no se’ns tracta amb la mateixa consideració a l’hora de restituir drets i respectar acords.
Per tant, una vegada més, des d’aquí  volem reiterar la nostra demanda d’un tracte digne per part de l’Administració cap al nostre col·lectiu i cap al conjunt de la comunitat educativa del sector concertat, com usuària que és d’un servei públic.

30% I RÀTIOS
Per tancar el capítol reivindicatiu, no podem deixar de parlar del finançament per part del Govern central. Tots coneixem prou bé que els serveis públics de la nostra Comunitat pateixen un greu problema de finançament estatal, la qual cosa dificulta extremadament oferir uns serveis públics de qualitat. Per això, pensam que el Govern ha d'exigir que els ciutadans i ciutadanes de les Illes rebin un tracte just per part de l'Estat.
Des d'aquí, volem sumar-nos a la reivindicació del compliment del compromís adquirit per l’equip de la Conselleria de comptar amb un 30% de despesa en Educació. I demanam que la part proporcional corresponent es destini a millorar les condicions del serve públic concertat. Així com recordar a l’Administració que caldrien els mateixos criteris aplicables a la pública quant al tema de les ràtios, si volem avançar en la construcció d’un sistema que garanteixi  la mateixa qualitat del servei per a tot l’alumnat.
FUTUR
Finalment, encoratjam els docents de les Illes, tant del sector públic com del concertat, i en particular en aquests darrers, a seguir lluitant per la millora del sistema educatiu. I per aquest motiu els animam a treballar per a la creació d'un Col·legi Professional de Docents.
Vos recordam que, de moment, ja s’ha inciat el procés i estam en fase de recollida de signatures.
Els qui subscrivim aquest document pensam que l'existència del Col·legi ens permetrà ser consultats i tenir veu a l'hora de prendre decisions sobre Educació, contribuirà a donar estabilitat al sistema educatiu i permetrà consolidar la dignitat professional del nostre col·lectiu. Els docents del sector concertat no en poden quedar exclosos.
Per tot plegat, ens agradaria que el Govern i, més concretament, l’Administració educativa escoltàs l’opinió que des d’aquí els feim arribar. Esperam que posin en marxa totes aquelles mesures que calgui perquè el nostre sistema educatiu s’encamini a la tan necessària qualitat. Els nostres infants i les seves famílies ho mereixen.
Així, doncs, i si ens permeten l’acudit metafòric, senyors i senyores responsables de la Conselleria d’Educació, tenen un bon grapat de deures d’estiu per fer.

Alguns i algunes Docents desConcertats.




PS: Si hi ha docents que ens vulguin fer arribar opinions, aportacions, etc, poden contactar amb nosaltres via correu electrònic dels desConcertats o a través de les xarxes.

dissabte, 5 de març del 2016

Docents desconcertats amb Illes per un pacte

Conservatori. 12h: Avui Illes per un Pacte fa camí cap al Consell Escolar. Els docents desConcertats hem tengut el privilegi de formar part d'aquest procés. Des de baix, des de totes les illes, amb feina desinteressada i amb consens. Perquè l'educació necessita estabilitat i no pot ser instrument partidista.  Les Illes avui som pioneres a dins l'Estat i sabem prou bé que el nostre sistema educatiu no pot patir constants canvis depenent de qui governi. Illes per un Pacte demostra que l'acord és possible, si hi ha respecte i entenem  l'educació com un bé comú.

dimecres, 10 de febrer del 2016

ACORD SIGNAT AVUI AMB CONSELLERIA

Companys:
Aquí teniu el text de l'Acord signat avui amb Conselleria. Ens ha costat anys de lluita i dues vagues... Ara, valoram positivament la reactivació de l'Acord i els compromisos que s'hi recullen."

VISUALITZA ACORD AQUÍ

dimarts, 26 de gener del 2016

Negociacions Acord de Concertada:

Companys, aquest divendres es torna a convocar mesa de Concertada per a la renegociació de l'Acord de Millora del nostre sector.
Tenim una nova proposta per part de Conselleria i històriques reivindicacions per resoldre.
Esperem que, en aquesta ocasió, es puguin asseure a parlar tots els interlocutors. Les mancances que patim els professionals, i que reverteixen en la qualitat del servei públic que impartim, mereixen una negociació honesta per part de tots. Necessitam un acord digne.
Ho demanam aquells docents que, en el seu dia, reivindicàrem aquesta dignitat, amb la vaga i mobilitzacions que ens portaren a l'Acord de 2008 (incomplert a causa de les mesures urgents del conegut com a "decret Estarellas"). Ho demanam, un cop més, aquells qui, durant els darrers anys, hem lluitat, al costat dels companys de pública, amb vagues i mobilitzacions perquè l'educació no patís retallades. Els qui hem tornat a reivindicar la qualitat del servei públic educatiu, també des del sector concertat... Ara, doncs, toca responsabilitat i coherència. El nostre alumnat i les seves famílies ho mereixen.