REUNIÓ DESCONCERTATS-CONSELLER

Companys i companyes,

Com pot ser alguns de vosaltres ja coneixeu, avui dematí els desConcertats ens hem reunit amb Martí March, conseller d'Educació. També ha assistit a la reunió Rafaela Sánchez, directora general de Personal docent, per tractar els temes específics que preocupen als docents de la concertada integrats en l'Assemblea de Docents.

En primer lloc, volem dir-vos que valoram molt positivament la trobada d'avui pre dos motius fonamentals:

-Per tenir l'oportunitat de parlar amb el conseller i poder expressar les nostres inquietuds (li presentam documents i guió de les nostres reivindicacions).

-I, també, perquè ens hem adonat que hi ha coincidència amb bona part dels nostres punts de vista.

D'una banda, la nostra presència en la lluita durant la darrera legislatura i la nostra tasca, vinculada a la plataforma reivindicativa de l'AD, ens du a plantejar una negociació conjunta en tots els punts compartits, independentment que després els acords es traslladin a les meses corresponents, per tal de fer-los efectius. Amb la qual cosa pareix que comptam amb la voluntat de col·laboració de l'actual equip de Conselleria.

I d'altra banda, davant l'alarma i fins i tot podríem parlar que por, generada a partir de determinades declaracions aparegudes en premsa (parlant de reducció de concerts), ens alegra poder trasmetre un missatge de tranquil·litat.  De moment amb prudència, però tot esperant que en un futur immediat es  pugui anar salvant qualsevol reticència o desconfiança. La situació, a més, s'ha vist agreujada pels plantejaments de la Conselleria envers determinats concerts, en el marc de la darrera mesa de concertada. Si més no, pareix que la majoria de reclamacions s'estan resolent favorablement, llevat dels casos on hi havia irregularitats en la concessió.

Per tot plegat, pensam que el diàleg iniciat encetarà un nou període, ben diferent de la legislatura anterior, amb un tarannà obert a la comunicació, la qual cosa segur que redundarà en una línia constructiva i de millora de l'educació en el seu conjunt, com a bé/servei públic. Una dada important és que es dóna un increment global de la plantilla al sector concertat (i també en el públic).

Quant a les principals línies d'actuació, el conseller ens parla del Pacte educatiu, de la concepció de servei públic, de donar estabilitat, criteris clars i despolititzar la situació de les escoles concertades amb l'Administració. Així mateix, a la Conselleria s'impulsarà un departament de concertada, amb un personal professional i estable, que gestioni de manera racional, coherent i transparent.

Altres idees que estan damunt de la taula serien:

-La creació d'un borsí de feina (i de recol·locació si s'escau), a través del qual es podrien donar a conèixer les places disponibles, encara que es respecti la llibertat de les empreses en la contractació i es contemplin les particularitats de les cooperatives (treballadors i empresaris al mateix temps).

-Donar rellevància al Consell Escolar, amb un nivell de democràcia i participació reals.

Envers la LOMCE, el conseller es remet a seva postura ja coneguda de cercar alternatives amb nous currículums, per al curs 16-17, i explica iniciatives polítiques de pressió al Govern central. Si més no, com a treballadors expressam la nostra preocupació pels efectes laborals i pedagògics de la llei.

Menció especial mereix la qüestió d'FP Bàsica, que qualifica com un "maquillatge" de l'abandonament escolar, amb un parany econòmic que consisteix en la utilització de fons europeus però un deute computable per a les comunitats autònomes. Nosaltres proposam un itinerari d'inserció laboral am la col·laboració dels municipis.

Quant a la Formació Professional en general, comenta la necessitat de treballar en la implicació de les patronals amb els convenis de pràctiques i la conscienciació de la posada en valor de la qualificació professional a l'hora de fer contractacions. A la vegada, es fa feina amb la Conselleria de Treball (FP integrada).

Pel que fa a la qüestió de l'alternativa al TIL, en els nous projectes lingüístics, es decanta per l'autonomia de centres, que dissenyarien el propi tactament de llengües d'acord amb l'entorn sòcio-lingüístic, en el marc d'un model flexible, però protector del català com a llengua pròpia (del Decret de Mínims fins a la "immersió").

Esperam que el nostre resum vos sigui d'utilitat, així com vos emplaçam a fer-nos arribar qualsevol dubte i/o suggeriment.

Rebeu una cordial salutació,

A.Desconcertats